Els no diaris de la gran escriptora italiana La solitud de la infncia i l?estupor de la vellesa, les pellcules vistes i els llibres llegits, la feina, la msica lrica, la poltica, creure o no creure en Du: els breus assajos recollits en aquest volum s?assemblen a les pgines d?aquell diari que Natalia Ginzburg afirmava que mai no havia estat capa d?escriure. Certament, sn textos propers, per afinitat temtica i saviesa en la narraci, a Lxic familiar, i, com en qualsevol obra de Natalia Ginzburg, sn inseparables de la vocaci de la narraci del si. En la seva casualitat, en el seu plcid desordre quotidi, aquests relats mostren qestions que pertanyen a tothom. Singular autoretrat de dona, No has de preguntar-me mai esdev una experincia familiar i un objecte destinat a fer-nos companyia dia rere dia. |