Amb la boira, el fum i la cendra, la mort. El llibre que teniu a les mans, La nebbia avvolse il tempo és un treball, una obra, que mira de dissoldre aquesta boira per tal que els records, la història, les emocions, tant individuals com col?lectives, no acaben esvaint-se en l?oblit uniforme i grisenc de la boira. Així podrem veure com el poeta, a la recerca del TU, de vegades imaginari, malda per retenir en la memòria instants del passat, somnis pretèrits, desigs, que tampoc no vol deixar que s?esfumen en el no-res de l?oblit de la boira. La boira cobreix el paisatge de les emocions, i ho unifica tot, esborrant els detalls, les singularitats que conformen la varietat polimorfa de l?ésser. Per això el jo poètic tracta de detenir el pas del temps, tracta de retenir els instants, com el del tramonto, l?ocàs, que ací és vist com un final contra el qual cal lluitar.En aquest llibre se?ns presenta com un autor interessat per certes essències problemàtiques, per aspectes de l?ésser humà, pels conflictes personals, per les passions, les tensions anímiques i emotives... Conxa Llorca Barreres